Sovint ens trobem davant situacions en les quals podem arribar a confondre l’abast de les cobertures de les nostres assegurances amb altres tipus de contractes.
El contracte d’assegurança és aquell pel qual l’Assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima i pel cas que es produeixi l’esdeveniment del risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits pactats, el mal produït a l’assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes. És a dir, la seva finalitat és la prevenció d’un risc, i en cas de produir-se un sinistre, es generarà per a l’Asseguradora l’obligació de rescabalament o d’indemnització al beneficiari de l’assegurança, per l’import equivalent al capital assegurat.
No s’ha de confondre “assegurança” amb “manteniment”
Una assegurança no és un contracte de manteniment. Un contracte de manteniment disposa la realització de tasques d’actualització, de reparació o de restitució, per a garantir l’ús habitual, o fins i tot continuat, de determinats béns i/o elements, que poden ser al seu torn objecte d’assegurament.
La falta de manteniment de determinats béns, o el seu ús inadequat, poden suposar l’exclusió de la cobertura de la garantia inicialment inclosa en un contracte d’assegurança. És per això que l’assegurat ha de procurar el manteniment adequat dels béns objecte d’assegurament, de conformitat amb les especificacions i les recomanacions tècniques establertes pel seu fabricant, productor o constructor.
Abundant en la concreció, es fa necessari procedir a la revisió periòdica dels vehicles assegurats, i és també convenient realitzar la revisió de les infraestructures conductives d’aigua, llum o gas dels domicilis. D’igual forma és molt important revisar qualsevol forma de deteriorament de les conduccions, desguassos i superfícies exteriors en contacte amb la humitat, a fi d’assegurar la seva adequada estanquitat exterior en les zones comunes de les comunitats de propietaris.
Malgrat això, és cert que alguns contractes d’assegurança inclouen determinades prestacions accessòries que “estricte *sensu” no constitueixen una assegurança, com per exemple: la inclusió en alguns contractes d’assegurança de llar i de comunitats de propietaris d’una variable de servei denominada “brico-llar”, que consisteix en la prestació d’un servei o varis a l’any, orientats a fer tasques de manteniment (lampisteria, electricitat, cristalleria,…) de qualsevol tipus en l’àmbit de la llar, sense que tals activitats hagin d’estar necessàriament associades a l’adveniment d’un sinistre.
Confondre una “assegurança” amb un “servei”
Encara que en algunes assegurances de perfil multirisc se solen incloure prestacions de servei accessòries al propi contracte d’assegurança, en general, una assegurança no és per la seva pròpia naturalesa un contracte de serveis.
No obstant això, trobem casos en els quals la creativitat de les asseguradores, així com l’interès dels consumidors, han portat a la “paquetització” de determinades cobertures accessòries dins del propi contracte d’assegurança. Vegem diversos exemples a través de diferents modalitats d’assegurança:
- Multirisc de la Llar. Exemples clars són per exemple: l’assistència mèdica telefònica, el suport informàtic o l’assessorament jurídic, que són serveis accessoris que res tenen a veure amb la naturalesa original de l’assegurança de llar, l’objecte principal de la qual és la restitució econòmica o patrimonial de l’immoble en cas que es produeixi un sinistre.
- Multirisc de Comunitats de Propietaris. Incloure l’assessorament en matèria de gestoria, o fins i tot l’assessorament jurídic, són formes de servei accessòries al contracte principal, també habituals en els contractes d’assegurança per a les comunitats de propietaris.
- Assegurança de Vida. Incloure la possibilitat de realitzar el testament “on line” o disposar d’assistència mèdica telefònica en qualsevol moment, també són serveis accessoris que pretenen fer més atractiva l’assegurança, sense que això alteri la seva naturalesa en les assegurances de vida, l’objecte de la qual serà principalment la restitució econòmica a l’assegurat (en cas d’invalidesa o malaltia greu), o als seus beneficiaris (en cas de defunció), en cas que es produeixi un sinistre.
Confondre “una assegurança de vida-estalvi” amb un “dipòsit bancari a termini”
Sovint es confonen per part dels clients determinades formes d’estalvi distribuïdes per Entitats financeres de perfil bancari, amb altres productes de perfil assegurador, encara que en el cas de les Asseguradores: l’objecte de tot contracte ha de comportar l’existència d’una assegurança, per la qual cosa quan contractem un producte d’estalvi-vida, estarem contractant una assegurança en tot cas, i no un compte bancari d’estalvi.
Pensem per exemple en el cas del denominat Segur Individual d’Estalvi a llarg termini (SIALP) que distribueixen les entitats financeres asseguradores, equiparable al Compte Individual d’Estalvi a llarg termini (o CIALP) que distribueixen les entitats financeres bancàries. Tots dos productes presenten característiques financeres, operatives i fiscals molt similars, amb l’única diferència -encara que no poca– que en cas del SIALP, l’objecte del contracte és la realització d’una assegurança de vida (encara que sigui per una petita quantia de capital assegurat) en interès del Prenedor de l’assegurança, en qui convergeix també la condició d’Assegurat.
Una singularitat molt important a tenir en compte referent a això és que, quan el nostre estalvi es diposita en un compte bancari, la cobertura d’aquest saldo en cas d’insolvència del Banc Dipositant l’absorbiria el Fons de Garantia de Dipòsits fins a un límit de 100.000 € a Espanya, però per al cas d’una possible insolvència d’una Companyia Asseguradora, seria el Consorci de Garantia d’Assegurances qui assumiria aquest deute, sense que existeixi límit per a la cobertura de la possible insolvència incorreguda, la qual cosa fa més àmplia la garantia per als estalviadors a través d’aquesta mena d’entitats.
A més, i fins i tot sent molt poc probable que es liquidi una companyia d’assegurances, si això ocorregués: els contractants d’una assegurança de vida o vida-estalvi estarien protegits pel Consorci de Garantia d’Assegurances, que faria seves els deutes i:
- Pagaria a compte, sense necessitat d’esperar a la liquidació, i
- Atribuiria un percentatge que rep el titular superior al que resultaria de la liquidació concursal de l’entitat, ja que s’apliquen unes normes més beneficioses (millores) per a la valoració del patrimoni de l’empresa en liquidació, assumint el Consorci les possibles pèrdues derivades d’aquestes valoracions.
Confondre “una assegurança” amb un “Pla de Pensions”
Els Plans de Pensions són productes d’estalvi-previsió la finalitat dels quals és generar un estalvi acumulat destinat a constituir una pensió per a la jubilació. Mitjançant les aportacions dels diferents partícips, que es poden fer de manera periòdica o aperiòdica al llarg del temps, es constitueix un fons o patrimoni col·lectiu. Aquest fons és administrat per una Entitat Gestora que s’encarregarà de realitzar professionalment inversions en actius financers, la naturalesa o les característiques dels quals definiran el perfil de risc del propi fons.
Aquest producte financer gaudeix en l’actualitat d’avantatges fiscals consistents en què: les aportacions realitzades poden reduir (fins al límit legal establert) la base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques, minorant així la càrrega o gravamen tributari de l’impost.
Sobre aquesta mena de productes pesa la incertesa derivada de les oscil·lacions dels mercats d’actius financers en els quals es materialitzin les seves possibles inversions, fet que pot suposar l’increment o el decrement del valor dels fons gestionats, en virtut de l’èxit o el fracàs en la rendibilitat obtinguda fruit de les inversions col·lectives realitzades per la seva entitat gestora.
Existeixen productes amb característiques similars als Plans de Pensions, merament per la seva finalitat i pel seu tractament fiscal, com ho són els Plans de Previsió Assegurats, que sí que són productes d’assegurança, atès que incorporen en el seu objecte la cobertura d’un risc així com l’assegurament del mateix a través d’una modalitat d’assegurança de vida. Aquests productes malgrat oferir rendibilitats més moderades que alguns plans de pensions, no constitueixen riscos significatius per a l’estalvi, i poden resultar més atractius des del punt de vista de la *securització” dels fons estalviats, la cobertura dels quals assumeix íntegrament l’entitat asseguradora, i en defecte d’això, com hem vist anteriorment, el Consorci de Compensació d’Assegurances.
La rendibilitat oferta per aquest tipus de productes acostuma a ser més lineal, i la determina l’entitat asseguradora a través de l’aplicació d’un tipus d’interès tècnic revisable periòdicament.
Si necessites assessorament per a la contractació o per a la renovació de la teva propera assegurança no dubtis en contactar-nos.